Eix temàtic

Des dels inicis, el FIC-CAT dedica cada edició a un eix temàtic diferent, sempre relacionat amb algun àmbit de la indústria cinematogràfica. No obstant això, les obres presentades a concurs seran de temàtica i gènere totalment lliures, sense cap condicionament que no estigui contemplat a les BASES.

"Cinema i literatura" centraran el FIC-CAT 2024

La 16a edició del Festival Internacional de Cinema en Català tindrà com a eix temàtic el Cinema i la literatura, amb l’objectiu de posar en valor la gran quantitat d’obres literàries -al llarg de la història- que s’han adaptat al format cinematogràfic per a poder ser gaudides a la gran pantalla.

Moltes són les produccions literàries, de tots els gèneres (novel·la, conte, història breu, poema...) que s’han adaptat des del naixement de la indústria cinematogràfica: des de la reconeguda Ventafocs, dels germans Grimm, fins al darrer bestseller del moment. A Catalunya això no ha estat una excepció; grans cineastes han sabut transformar els textos escrits en imatges i reflectir tots els detalls en el llenguatge audiovisual.

Però les adaptacions no són l’únic lligam entre el cinema i la literatura, ja que qualsevol producció audiovisual neix de textos, d’un guió literari, d’un guió tècnic, d'un storyboard...

I de tot això versarà aquesta edició: de les relacions entre les històries escrites i les històries projectades, de com es transformen els codis narratius al llenguatge de les pantalles, de les escriptores i dramaturgs del país més adaptats i de les cineastes i realitzadors que millor els han adaptat... En definitiva, tractarem d'analitzar les diferències i les semblances entre la manera d’explicar històries en la literatura i en el cinema partint d’una tesi bàsica: hi ha codis en el llenguatge artístic que són universals.

Glossa de Víctor Alonso-Berbel

Fa vint-i-vuit mil anys, en algun indret del planeta, els estels prenen forma en la fosca. Una nena pregunta a la seva mare a la vora del foc, i ella busca en les paraules una resposta que encara no coneix. "Tres caçadors", li explica, "perseguien un animal salvatge enmig de la nit. L'animal va córrer, i córrer, lluitant per la seva llibertat en una cursa contra el destí. Va trepar una muntanya, tan amunt que va tocar el cel, i allà es va convertir en estels." "Per això", pregunta la filla, "semblen una óssa?". La mare assenteix, satisfeta de veure en els ulls de la nena una explicació per a la incògnita. "Els tres estels de la cua són els caçadors, que encara la persegueixen." Ella no ho sap encara, però ha inventat la caça còsmica: un dels primers relats que coneixem de la nostra història.

Tots els relats il·luminen, com els estels, les incògnites en la nit. Primer de mares a filles, després en esborralls de tinta sobre lespàgines d'un llibre, avui des del feix de llum d'una projecció sobre un llençol. Potser el cinema i la literatura no són més que contes: contes que ens expliquem quan estem junts i juntes a les fosques. Contes que ens expliquem per mantenir viva la il·lusió que allà fora, en algun lloc, les nostres preguntes tenen resposta.

Víctor Alonso-Berbel, director de cinema